PLAY FORWARD (ERAMSUS+)
Ommen, Països Baixos
 |  |  |
|---|---|---|
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
 |
El passat estiu vaig poder participar en un intercanvi juvenil d’Erasmus+ sobre esports, jocs i drets humans a Ommen (Països Baixos). Un projecte coordinat per Olde Vechte Foundation i Active Rainbow.
​
L’intercanvi va durar 10 dies i, juntament amb altres joves de República Txeca, Letònia, Itàlia, Bulgària, Països Baixos i Espanya, vam estar explorant, organitzant, implementant i experimentant diverses dinàmiques i activitats al voltant del tema.
​
Vam veure com està el panorama a cada país en quant a educació en drets humans i l'accés a la pràctica d'esports.
Vam enfortir llaços i treballar en equip construint balses amb troncs, cordes i barrils.
​
Vam realitzar una gimcana en bicicleta pels diversos paisatges holandesos fins arribar a un dels punts més alts del país (d’acord, d’acord, això llegit així sona força sensacionalista, sobretot tenint en compte que el punt més alt del país té uns 300 metres).
​
Ens vam posar en la pell d’una persona exiliada per la guerra, vam explorar els nostres límits amb una sessió canyera de Cross-Fit, vam treballar el concepte d’exclusió amb un futbolí humà i ens vam posar carinyosos realitzant Watsu després d’un excitant partit de Waterpolo.
​
La part que em va semblar més atractiva va ser la de explorar com utilitzar l’esport i els jocs com a eina per a parlar dels drets humans. Per sort, aquesta part la podreu veure al dossier del projecte, on trobareu una introducció al tema i totes les fitxes de les sessions que vam realitzar. (Personalment, vaig gaudir molt el “Quidditch” i els “Escacs humans”. I em va impactar especialment la dinàmica sobre la crisi dels refugiats, feu-li un cop d’ull!).
​
Si he de destacar quelcom que definitivament tots hauríem de reflexionar com a persones i fomentar com a animadors/es, és el fet de utilitzar l’esport com una eina de cooperació i integració. I no pas com una competició. Amb petites variacions d’un joc o esport ho podem aconseguir (per exemple, si juguem a bàsquet, podem contar tants punts com persones diferents de l’equip han tingut la pilota).
​
És difícil explicar tot el que va succeir en aquells 10 dies i encara a dia d’avui hi ha moments de la meva vida diària que em porten de nou a aquella experiència i, de sobte, descobreixo un nou aprenentatge del qual abans no era conscient.
​
No és el primer intercanvi en el que participo (també en vaig coordinar un, però això potser us ho explico un altre dia).
És quelcom que t’aporta unes vivències i aprenentatges infinits. No només pel contingut de les activitats, sinó en qualsevol moment amb els companys de països tant diversos.
És una experiència que recomano al 100%!